SANT MARTÍ DE TOURS

Martí va conèixer amb molta antelació la seva mort i va anunciar als seus germans la proximitat de la dissolució del seu cos. Mentrestant, per una determinada circumstància, va haver de visitar la diòcesi de Candes. Existia en aquella Església una desavinença entre els clergues, i, desitjant ell posar pau entre ells, encara que sabia que s'acostava la seva fi, no va dubtar a posar-se en camí, mogut per aquest desig, pensant que si aconseguia pacificar l'Església seria aquest un bon colofó ​​a la seva vida.

Va romandre per un temps en aquella població o comunitat, on hi havia establert el seu domicili. Un cop restablerta la pau entre els clergues, quan ja pensava tornar al seu monestir, de sobte van començar a faltar-li les forces; va cridar llavors als germans i els va indicar que s'acostava el moment de la seva mort. Ells, tots a una, van començar a sentir tristor i dir-li entre llàgrimes:

«¿Per què ens deixes, pare? A qui ens comandes en la nostra desolació? Envairan el teu ramat llops rapinyaires; qui ens defensarà dels seus mossegades, si ens falta el pastor? Sabem que vols estar amb Crist, però una dilació no farà que es perdi ni disminueixi teu premi; compadeix més bé de nosaltres, a qui deixes ».

Llavors ell, commogut per aquest plor, ple com estava sempre d'entranyes de misericòrdia al Senyor, s'explica que va plorar també, i, tornat al Senyor, va dir tan sols aquestes paraules en resposta al plor de les seves mans:

«Senyor, si encara sóc necessari al teu poble, no defuig el treball; es faci la teva voluntat».

Oh home digne de tota lloança, mai derrotat per les fatigues ni vençut per la tomba, igualment disposat a una cosa i l'altra, que no va tremolar davant la mort ni rebutjar la vida! Amb els ulls i les mans contínuament aixecats al cel, no desistia en la pregària, i com els preveres, que en aquells dies havien acudit a ell, li rogasen que alleugés una mica el seu cos canviant de posició, els va dir:

«Deixeu, germans, deixeu que miri al cel i no a la terra, i que el meu esperit, a punt ja de fer camí, es dirigeixi al Senyor».

Dit això, va veure el dimoni a prop seu, i li va dir:

«Per què ets aquí, bèstia ferotge? Res trobaràs en mi, malvat, al si d'Abraham està a punt d'acollir-me ».

Amb aquestes paraules va lliurar el seu esperit al cel. Martí, ple d'alegria, va ser rebut en el si d'Abraham; Martí, pobre i humil, va entrar al cel, carregat de riqueses.

CRISTIANITZAR - DESCRISTIANITZAR. A PROPÓSITO DE SAN JUAN

Quan el cristianisme va esdevenir la religió oficial del Imperi es va trobar que havia de barallar-se amb realitats abans insospitades. Si durant els primers segles hi havia un llarg procés de catecumenat abans del bateig, ara aixó s´havia d´alterar per la premura de la oficialitat de les conversions. La obligatorietat es va apoderar de la llibertat pero el món pagà ni va acabar d´entendre el cristianisme ni el va asumir de cor.
Un dels efectes de tota aixó va ser la cristianització de moltes festes paganes. De vegades el procés era imposat per la autoritat, que presionada pels desitjos del poble no volia contrariar-los i d´altres vegades era per un seriós esforç de catequitzar mitjançant els elements festius de les celebracions pero alterant el seu significat.

Sant Joan és una d´aquestes festes cristianitzades. La celebració d´una Nit de Foc durant el solstici d´estiu es gairabé universar: El Ra egipci, el Belenos celta, el Febo grec, etc... eren deitats relacionades emb el sol i el foc. El foc és precisament l'element més visible d'aquesta nit. Un dels paprs que el foc juga en els rituals és la purificació. En aquest aspecte, el cristianisme va proposar la figura de Sant Joan, qui bateixa, no amb foc sino amb aigua i demana amb la seva predicació la nostra purificació i conversió.
En el nostre món assistim a un procés contrari: la descristianització de les festes cristianes, volent proposar rituals laics que retornen a les fonts paganes. La nit de Sant Joan esdevé un moment adient per tota mena de rituals neo pagans, de la wicca o les corrents pseudo-místiques de la "New Age"

Cuando el cristianismo se convirtió en la religión oficial del Imperio se encontró que tenía que pelearse con realidades antes insospechadas. Si durante los primeros siglos había unlargo proceso de catecumenado antes del bautizo, ahora esto se había de alterar por lapremura de la oficialidad de las conversiones. La obligatoriedad se apoderó de la libertadpero el mundo pagano ni acabar de entender el cristianismo ni el asumió de corazón.
Uno de los efectos de toda esto fue la cristianización de muchas fiestas paganas. A veces elproceso era impuesto por la autoridad, que presionada por los deseos del pueblo no queríacontrariar los mismos y otras veces era por un serio esfuerzo de catequizar mediante loselementos festivos de las celebraciones pero alterando su significado.
San Juan es una de esas fiestas cristianizadas. La celebración de una Noche de Fuegodurante el solsticio de verano se casi Universia: El Ra egipcio, el Belenos celta, el Febogriego, etc ... eran deidades relacionadas emb el sol y el fuego. El fuego es precisamente el elemento más visible de esta noche. Uno de los paprs que el fuego juega en los rituales esla purificación. En este aspecto, el cristianismo propuso la figura de San Juan, quien bateixa,no con fuego sino con agua y pide con su predicación nuestra purificación y conversión.
En nuestro mundo asistimos a un proceso contrario: la descristianización de las fiestascristianas, queriendo proponer rituales laicos que retornan a las fuentes paganas. La nochede San Juan se convierte en un momento adecuado para todo tipo de rituales neo paganos,de la wicca o las corrientes pseudo-místicas de la "Nueva Era"

MAR JESHVAN

JESÚS DEIA "JESHVÁN" AL MES DE NOVEMBRE

D'acord amb el Sefer Ietzirá, cada mes de l'any jueu té una lletra de l'alfabet hebreu, un signe del zodíac, una de les dotze tribus d'Israel, un sentit, i un òrgan controlador del cos que li correspon.Jeshvan (o Mar Jeshvan) és el vuitè mes del calendari jueu.A la Bíblia, és cridat el jodesh bul, de la paraula Mabul, "diluvi", que va començar el 17 de Jeshvan i va culminar el 27 del mateix mes de l'any següent. El dia 28 Noaj ofrenà el seu sacrifici a Di-s i Aquest li va prometre no tornar a portar un diluvi sobre la terra per destruir la humanitat, revelant-li després la senyal del pacte amb el món, l'arc de Sant Martí.És l'únic mes que no té dies festius o mitzvot especials. Ens van ensenyar que està "reservat" per al temps del Mashíaj, qui va a inaugurar el tercer Temple en jeshvan.Color: VioletaLletra: maiÉs considerada com la lletra del Mashíaj, de qui està dit: "davant del sol, està el seu nom Ie-non (de la mai)" (salms 72:17). L'arrel verbal mai significa "regnar". Com substantiu significa "l'hereu del tron" (de cap).El mes vuitena és el de l'Mashíaj, ja que 8 vol dir la revelació eterna del sobrenatural (l'estat consumat de la natura rectificada és el secret del número set). Mentre que el "arpa" d'aquest món té set cordes, la del Mashíaj té vuit. Així com 8 transcendeix a 7, 50 (el valor numèric de la lletra mai) transcendeix a 49, que és 7 al quadrat. En aquest món, la mai està doblegada, confinada als límits de la naturalesa. Amb l'arribada del Mashíaj, la mai "s'estira" (la figura de la mai de final de paraula), obrint-se pas a través dels límits de la naturalesa, i baixa "per sota de la línia" cap a les esferes subterrànies de la realitat per revallí la tot abraçadora llum Infinita de Di-s.Mazal: akrav (escorpí)Ensenyen els nostres savis que l'escorpí és el membre més mortífer de la categoria general de criatures verinoses, la figura arquetípica és la serp primordial de l'Edèn. La paraula akrav deriva de akev, "taló, com està dit:" i la teva [la serp] el mossegarà [l'home] al taló "(Gènesi 3:15). Per això el akrav simbolitza la "mossegada" perfecta de la serp en el taló de l'home.En general, el verí de la serp és "calent", en canvi el del escorpí és "fred". El Mashíaj és l'única ànima que pot vèncer, matar i al final reviure a la serp primordial (per trasnformarla en bé).(L'ànima del Mashíaj i el seu estat permanentment conscient, manifesta la rectificació definitiva del "calor", "cremant" només en el seu amor per Di-s i Israel, i també del "fred", el fred absolut a les falses vanitats d'aquest món).Aquest és el secrerto de l'equació numèrica: Mashíaj (358) = Najash (358, la serp).Akrav (372) = Mashíaj (358, najash) més David (14, la mai és la lletra número 14 del alefbet).L'arrel de la paraula jeshvan (jet, shin, mai) es permuten per formar la paraula najash (en jeshvan, la mai està "estirada" i en najash està "doblegada").Tribu: MenasheÉs el fill primogènit de Iosef. Derivant de la paraula "oblidar" (literalment "saltar, alt i fora"), Menashe implica el poder de l'Tzadik (Iosef) de fer-nos oblidar les adversitats, les proves i les tribulacions d'aquest món amb l'arribada del Mashíaj. Amb el poder i el sentit de Menashe, tots els dolors d'aquest món es transformen i converteixen en el plaer de l'era messiànica. Les lletres d'aquest nom es permuten per formar la paraula neshamá, "ànima".Menashe representa el sentit de revelar l'ànima Divina d'Israel. A la Bíblia, Moisès (Moshé) és anomenat Menashe, en agregar-li la mai corresponent a Jeshvan. Està dit de Moisès: "ell ​​és el primer redemptor i ell és l'últim redemptor" (veure Shemot Rabà 4:2; Zohar 1:253 a; Shaar HaPesukim, Vaiejí; Torà Or, al principi de Mishpatim). En la seva primera vida (com "primer redemptor") no va aconseguir el "portal 50 del enteniment" (l'entesa de Di-s Mateix, com si fos, i La seva intenció més profunda de la creació de l'univers). Quan torni com Mashíaj, se li donarà per sempre el "portal 50", la mai de Mashíaj, el secret de Menashe (Moshé-mai). Se'ns ensenya en el Zohar que quan Moisès es va anar d'aquest món per primera vegada va rebre aquest portal 50 i va ser "sepultat" en la Mishná, una altra permutació de Menashe, Moshé-mai. A través de l'estudi de la Mishná (en els temps de l'exili) revelem la neshamá d'Israel i així mereixem la redempció de Moshé-Mashíaj i la revelació per a tots en la terra del "portal 50".Sentit: olfacteÉs el sentit més espiritual, i en hebreu "olorar", reiaj, està emparentat amb ruaj, "esperit".Ensenyen els nostres savis que l'olfacte és l'únic sentit que "gaudeix l'ànima i no el cos" (neshamá - Menashe). És l'únic dels cinc sentits que no va participar del pecat original de l'home al Jardí de l'Eden, i per tant no va ser tacat o impurificat. És el sentit que va salvar al poble jueu en els temps de Mordejai i Ester, que són anomenats Mor veHadas ("mirra i murta", les dues fonts primàries de fragància). Està manifestat explícitament que aquest és el sentit del Mashíaj: "i ell farà olor en el temor de Di-s" - "jutjarà amb l'olfacte" (més que amb la vista o l'oïda, Isaïes 11:3; Sanhedrin 93b).Amb el seu sentit de l'olfacte (el seu ruaj hakodesh, "l'esperit sagrat") el Mashíaj sabrà com connectar cada ànima jueva amb el seu origen Diví, i així identificar la seva tribu a Israel.Controlador: els intestinsLa paraula Dakin (intestins) deriva de DAKA ("minut") o dak ("partícula"). Això implica el poder de desintegrar en parts petites i refinades. En el procés de preparar l'encens en el Temple (l'expressió consumada del sentit de l'olfacte en el servei del temple), un dels ajudants havia de dir una i altra vegada: "mol bé, mol bé" (hadek eitev, eitev hadek) . Tots els sacrificis al temple tenen la intenció de produir un "aroma agradable" (reiaj nijoaj) i gratificar el sentit Diví de l'olfacte, que implica la "satisfacció" Divina amb el servei de Ses fills d'Israel en particular i amb La seva creació en general. Els nostres savis interpreten la frase reiaj nijoaj com "Jo estic satisfet (Najat ruaj), perquè he parlat i s'ha complert meva voluntat".Aquesta satisfacció Divina amb l'home i la creació va ser expressada per primera vegada el 28 de Jeshván, quan Noaj va oferir el seu sacrifici a Di-s, i per La seva satisfacció, Di-s prometre a Noaj mai més destruir el món amb un diluvi. Com està explícitament expressat en les lleis de la Torà, l'aroma "agradable" a Di-s és produït pels greixos dels intestins oferts a l'altar i per això se'ls aconsidera controladors del sentit de l'olfacte.

V DE HALLOWEEN

ANONYMOUS I EL HALLOWEEN

L'altre dia vaig anar a comprar a un gran centre comercial. Obviament hi havia molts articles de Halloween, però entre carabasses, màscares de Fredy Cruguer i barrets de bruixa em vaig trobar aquesta carota.

Em va sobtar perque jo la relacionava amb la pel.lícula “V de Vendetta” i els “Anonymous” però no em quadrava amb Tots Sants ni amb Halloween.

Malgrat la meva ignorancia, i gracies al senyor Google, he descobert que si hi ha una relació.

Anonymous és un d'aquests noms que al llarg de l'últim any ha proliferat en els mitjans d'informació: gent que aprofita l'anonimat d'internet per lluitar pels seus objectius, encara que no tenen per què ser sempre les mateixes persones, ni perseguir els mateixos fins.

Tot això va sorgir a Internet, a la popular web 4chan el 2003.

Des d'aleshores, les coses han canviat molt, i els Anonymous han sortit als carrers, deixant-se veure de forma contínua en les manifestacions i protestes que han recorregut el món en els últims mesos. Per això, han decidit simbolitzar amb una màscara. Una màscara popularitzada pel còmic (i més tard la pel · lícula) "V de Vendetta".

L'origen real està en 1604, en un tipus anomenat Guy Fawkes.

Guy Fawkes va ser un dels molts recusants que hi va haver a Anglaterra entre els segles XVI i XVII.

Igual que Thomas Moro havia fet al començament del segle XVI, Guy Fawkes va defensar la religió catòlica, tot i ser perseguida després de la instauració de l'Església Anglicana amb la reforma protestant.

Però a diferència d'altres recusants, Guy Fawkes al costat d'altres catòlics, van portar la lluita pel catolicisme fins al màxim extrem. La seva lluita activa el converteix en el braç executiu de la Conspiració de la Pólvora.

Aquesta conspiració va ser un complot complex que es va organitzar al llarg de dos anys amb Robert Catesby al capdavant.

L'objectiu era simple, eliminar el rei Jacob I al costat de la major part de l'aristocràcia protestant que havia portat al catolicisme a ser una religió minoritària i perseguida.

La primera reunió va tenir lloc a la primavera de 1604, quan es van trobar Robert Catesby, Thomas Winter i John Wright de forma secreta per trobar un possible fi a la repressió anglicana. Quan van haver concretat les seves diferents passos a seguir, es van posar en contacte amb Guy Fawkes, un anglès que havia combatut al costat de l'Armada Espanyola a la guerra contra les Províncies dels Països Baixos, saltant-se totes les prohibicions de l'estat anglès sobre lluitar de la mà dels espanyols.

A l'estiu de 1605, ja hi havia 13 conspiradors. El pla era clar: volar el Parlament. Els conspiradors van llogar un local sota el Parlament, on a poc a poc van anar portant pólvora fins aconseguir reunir 36 barrils plens. Només els hi calia esperar fins que el Parlament obrís les portes per volar per l'aire amb tots aquells que permetien la repressió dels catòlics.

Però pocs dies abans de l'obertura del parlament, un dels pocs catòlics del parlament, va rebre una carta alertant-lo perquè no es presentés al dia següent. Al principi hi va haver força escepticisme sobre la veracitat de l'avís, però per precaució, el 4 de novembre de 1605, la nit anterior a l'obertura del parlament, es va dur a terme el registre de tots els locals propers, trobant a Guy Fawkes mentre ultimava els preparatius de l'atemptat.

Gràcies a la tortura, van aconseguir que Fawkes confessés els noms de la resta de conspiradors, sent la gran majoria d'ells executats per traïció davant del mateix lloc que van voler volar.

El govern anglès va vendre entrades per l'ajusticiament dels traïdors. Tots van ser penjats del coll amb una corda, impedint que els seus colls es trenquessin. Després els van seccionar els genitals, llençant-los al foc mentre encara estaven vius. Finalment, els van esquarterar.

Aquella execució va passar a la història d'Anglaterra com un dia per celebrar la nit en què els traïdors van ser ajusticiats. Com Tots Sants tampoc podia celebrar-se (al ser una festa católica) la nit de Guy Fawkes va recuperar molts dels elements del Halloween. Es representava el càstig a través de la desfilada d'una figura d'espantaocells pels carrer, amb espectacles pirotècnics i la construcció de fogueres sobre les quals es cremaven els Guys, que eren uns ninots amb l'efígie de Guy Fawkes. La vigília del 5 de novembre els nens usaven els Guys per demanar diners al crit de “penny for the guy”. El "penny" (penic) servia per comprar pirotècnia.

Les celebracions tenen en alguns casos peculiaritats específiques. En Lewes, Sussex, la celebració es barreja amb la commemoració de la cremació de 17 màrtirs protestants de la localitat, ocorreguda durant la persecució de María Tudor.

En Scotton, localitat de la qual procedia Guy Fawkes, no es cremaven els ninots, i fins molt recentment l'escola catòlica Stonyhurst College no va fer cap celebració ja que entre els seus alumnes es van explicar tres dels conspiradors .

En Ottery St Mary, Devon, es passegen pels carrers barrils de brea cremant.

A Irlanda del Nord, la celebració de focs artificials i fogueres s'associa més amb la nit del 31 d'octubre, la nit de bruixes (Halloween).

Els plats típics de la data inclouent pomes de caramel, “jacket potatoes”(patates cuinades en la foguera), pèsols negres amb vinagre, o el “Bonfire toffee” (caramel de la foguera) entre d'altres.

Actualment la nit de Guy Fawkes encara se celebra en tot el Regne Unit amb esdeveniments tant públics com privats. En general, hi ha fogueres, focs artificials i plats tradicionals. També se celebra en alguns dels països que formaven part de l'imperi britànic, com Canadà, Nova Zelanda, Austràlia, Sud-àfrica, Antigua i Barbuda i Saint Vincent i les Grenadines, encara que en aquests casos ha perdut part del seu contingut i el seu significat.

Aquest personatge va ser recuperat en “V de Vendetta”, el còmic escrit per Alan Moore i il · lustrat per David Lloyd.

Aquest còmic està ambientat en una Anglaterra després d'una guerra nuclear sotmesa a un govern totalitari feixista.

Contra aquest govern, sorgeix la imatge d'un venjador anarquista, que recupera la imatge antitotalitaris de Guy Fawkes i la seva màscara, oblidant-se de qualsevol vestigi religiós.

UN CONTE PEL HALLOWEEN

JACK O'LANTERN

En una llunyana nit de Bruixes, un busca-raons irlandès amb fama de borratxo, anomenat Jack, va tenir la mala fortuna de trobar-se amb el diable en una taverna. 

 Malgrat l'alcohol ingerit, Jack va poder enganyar al diable oferint la seva ànima a canvi d'un últim glop. El diable es va transformar en una moneda per pagar-li al cambrer, però Jack -que era molt gasiu- ràpidament  el va prendre i ho va posar en el seu moneder (que tenia gravat una creu), així que el diable no va poder tornar a la seva forma original i Jack no ho deixaria escapar fins que li prometés no demanar-li la seva ànima en 10 anys. El diable no va tenir més remei que concedir-li la seva reclamació.

Passat el termini dels deu anys, Jack es va reunir amb el diable al camp. El diable anava preparat per dur la seva ànima, però Jack va pensar molt ràpid i va dir: 

 - Aniré de bona gana, però abans de fer-ho, em portaries la poma que està en aquest arbre si us plau?

   El diable va pensar que no tenia res a perdre, i d'un salt va arribar a la copa de l'arbre, però abans que es donés compte, Jack ràpidament havia tallat una creu al tronc. Llavors el diable no va poder baixar i ell el va obligar a prometre que mai li demanaria la seva ànima novament. Al diableno li va quedar més remei que acceptar.

Jack va morir uns anys més tard, però no va poder entrar al cel, ja que durant la seva vida havia estat golf, borratxo i estafador. Però quan va intentar entrar, almenys, a l'infern, el diable va haver de enviar-lo de tornada, doncs no podia prendre la seva ànima (ho havia promès). 

- On aniré ara? .Va reguntar Jack, i el diable li va contestar: 

-Torna per on vas venir.

  El camí de retorn era fosc i el terrible vent no li deixava veure res. El diable li va llançar a Jack un carbó encès directament de l'infern, perquè es guiés en la foscor, i Jack ho va posar en una carbassa que portava amb ell, perquè no s'apagués amb el vent. 

ALTARES DE MUERTOS

Ahora el altar es una combinación de la cultura Mexicana con la europea.
  Actualmente los tres niveles del altas representan a las tres divinas personas (padre, Hijo, y Espíritu santo).
 
La fotografía o nombre que preside el altar es del difunto venerado, las velas significan los siete pecados capitales y las veladoras son para guiar al difunto a su destino.
La flor de cempazuchil es la tradicional flor de muertos, su color es amarillo, denota la fuerza de la luz del sol.
Las naranjas o las frutas con banderas significan la libertad que la muerte da.
En el ultimo nivel es colocado un aguamanil con agua, un pedazo de jabón y toalla, los cuales servirán para que el difunto se lave las manos antes de comer así como un espejo para que se refleje.
También se reflejan platillos y objetos personales que fueron los favoritos del difunto, los cuales, se cree que llevará a su viaje, todo esto es dedicado a él, en un momento de nada, por lo que se coloca una cruz de ceniza en el último nivel.
El color morado se usa en señal de duelo; el camino de follaje es para que el alma del difunto pase por ahí; las velas para que iluminen el lugar; y el copal para alejar a los malos espíritus.
El primero de noviembre se llama día de los angelitos, la creencia es que ese día (día de todos los santos), regresan a las casas donde vivieron las almas de los niños muertos y al día siguiente regresan las almas de los adultos, el tres de noviembre, los familiares se comen toda la comida y cantan el alabado. Se quita el altar.
 

---

PARTES QUE DEBE TENER UN ALTAR DE MUERTOS 

---

• Papel picado de color morado (luto cristiano)
• Papel picado de color naranja (luto azteca)
• Flores de cempazuchil (del nahuatl: cempoalxochitl = flor de 20 o más pétalos.
• Cuatro velas que indican los cuatro puntos cardinales
• Incienso para alejar a los malos espíritus y para purificar el ambiente.
• Cruz de ceniza para purificar el espíritu del muerto.
• Jarra de agua para cuando llegue fatigado del camino.
• Recipiente para labarese las manos y toalla.
• Foto del difunto.
• Comida que le gusta al muerto
• Pertenencias queridas del muerto.
• Tequila, agua o la bebida preferida del muerto.
• Cuatro banderas de papel picado metidas en naranjas
• Pan de muerto y fruta.
• Calaveras
• Un espejo para que se refleje.

PAN DE MUERTO

EL DÍA DE LOS MUERTOS

En México, desde épocas antiguas, prevalece la idea de que familiares, amigos y conocidos difuntos regresan una vez cada año a visitar su hogar. Por eso en las casas les preparan una "ofrenda" con flores, comida que al difunto le gustaba y uno que otro gustito como un cigarro o un buen tequila... 

Cabe destacar que no debe faltar elementos vitales como agua, fuego (velas), un poco de tierra... Los muertos vienen a media noche e incluso se cree que, si al día siguiente pruebas alguna de las comidas, han perdido su sabor debido a que los "muertos" se llevaron su aroma.

Los mercados en México se llenan de un colorido hermoso puedes encontrar: papel picado con diversas figuras, calaveras hechas de azúcar, flores color naranja, moradas, velas, calabazas gigantes, etc.

DIBUIXOS PER A TOTS ELS SANTS

RECEPTA DELS PANELLETS

RECEPTA DELS PANELLETS DE PINYONS

(INGREDIENTS PER A UN KILO)    

- 1/2 kilo d'ametlles molgudes.   

- 200 grams de patates bullides i "xafades".   

- 400 grams de sucre.   

- 1 clara d'ou i la pell de llimona ratllada.   

- 1/2 kilo de pinyons i 1/4 d'ametlles molgudes.  

PREPARACIÓ:  

Barrejar tots els ingredients menys la clara d'ou i deixar-la reposar  4 hores.   

Després fer boles amb la massa i vernissar-les amb la clara d'ou.   

Posar les boles al forn, ben calent, vuit minuts per sota.