Els seus membres pronuncien els vots solemnes que els lliguen per a la seva existència al monestir escollit i que els imposen la regla de sant Benet.
El vestit monàstic està composat per una túnica negra i escapulari negre amb caputxa. Un cinturó negre al voltant de la túnica.
La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica d'una importància cabdal, la base del monaquisme a Occident.
L'esperit de la regla es resumeix en pax (pau) i ora et labora (resa i treballa).
Més enllà de la seva gran influència religiosa, és un dels treballs més importants escrits durant la formació de la societat medieval, encarnant la idea d'una constitució escrita, i d'una autoritat limitada per la llei. S'adreça a monjos principiants que es preparen durant un any per a la seva futura vida de monjo. Benet redacta una regla senzilla que estableix una vida comunitària sòlidament estructurada, sota l'autoritat d'un pare espiritual, l'abat. Organitza la vida dels frares a través de tres activitats: el treball manual, la lectura divina i l'ofici diví.
Privilegia la pregària personal i virtuts com la humilitat, el renunciament a ell mateix, la caritat.
Més enllà de la seva gran influència religiosa, és un dels treballs més importants escrits durant la formació de la societat medieval, encarnant la idea d'una constitució escrita, i d'una autoritat limitada per la llei. S'adreça a monjos principiants que es preparen durant un any per a la seva futura vida de monjo. Benet redacta una regla senzilla que estableix una vida comunitària sòlidament estructurada, sota l'autoritat d'un pare espiritual, l'abat. Organitza la vida dels frares a través de tres activitats: el treball manual, la lectura divina i l'ofici diví.
Privilegia la pregària personal i virtuts com la humilitat, el renunciament a ell mateix, la caritat.
El segle IX fou el de la gran expansió dels grans monestirs benedictins d'Europa, tant pel nombre com per la seva importància cultural com social. Comença la tasca missionera per totes les marques paganes de l'imperi. A finals delsegle IX, s'observa la decadència en els monestirs benedictins carolingis. Entre ells no tenien cap lligam jurídic, els nomenaments d'abats seculars i laics imposats pels sobirans i grans senyors eren un abús desastrós. Però al segle X, amb l'arribada de noves reformes com la de l'orde de Cluny i altres de similars, feren augmentar la seva força fins al segle XII, on tenim les figures benedictines més importants amb més de 100.000 monjos i monges.
Durant el segle IX, el Pirineu es va omplir de convents que seguien la regla de Sant Benet i fins al segle XII es van fundar més de cent cinquanta monestirs benedictins a Catalunya. Aquest fet va associat amb les accions repobladores dels comtes catalans. Més enllà de la seva tasca religiosa, van tenir un paper clau en la mesura que avançaven en la conquesta de terres musulmanes.
Els monestirs van tenir un paper clau en la consolidació i l'estructuració del territori, i van aportar organització on els senyors laics rarament podien arribar. La majoria de fundacions es van fer sota el patrocini comtal, que atorgava terres i protecció als monestirs. Les possessions dels monestirs comprenien tant el lloc on s'edificava el monestir com uns dominis al voltant que en garantissin la supervivència.
Les noves fundacions, majoritàriament ubicades en l’entorn rural, sovint se situen en indrets isolats, amb la voluntat d’allunyar-se del món. També esdevenen una part important en l’inici de la història de les comunitats agrícoles. Amb el recolzament de l’autoritat comtal, els monjos assumiren la reordenació administrativa i eclesiàstica del territori i la transmissió dels nous valors socials als homes i dones que poblen l’indret. La cristianització, l’ensenyança de la paraula i l’obra de Crist, esdevé en darrer terme, l’ensenyança d’uns nous valors, d’una nova reglamentació social i econòmica.
Entre els més importants a Catalunya hi trobem:
Els monestirs van tenir un paper clau en la consolidació i l'estructuració del territori, i van aportar organització on els senyors laics rarament podien arribar. La majoria de fundacions es van fer sota el patrocini comtal, que atorgava terres i protecció als monestirs. Les possessions dels monestirs comprenien tant el lloc on s'edificava el monestir com uns dominis al voltant que en garantissin la supervivència.
Les noves fundacions, majoritàriament ubicades en l’entorn rural, sovint se situen en indrets isolats, amb la voluntat d’allunyar-se del món. També esdevenen una part important en l’inici de la història de les comunitats agrícoles. Amb el recolzament de l’autoritat comtal, els monjos assumiren la reordenació administrativa i eclesiàstica del territori i la transmissió dels nous valors socials als homes i dones que poblen l’indret. La cristianització, l’ensenyança de la paraula i l’obra de Crist, esdevé en darrer terme, l’ensenyança d’uns nous valors, d’una nova reglamentació social i econòmica.
Entre els més importants a Catalunya hi trobem:
Santa Maria de Montserrat (Bages)
Sant Benet de Bages (Bages)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Sant Pere de Casserres (Osona)
Sant Martí del Canigó (Conflent)
Sant Miquel de Cuixà (Conflent)
Sant Pere de Rodes (Alt Empordà)
Santa Maria de Ripoll (Ripollès)
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Orde_de_Sant_Benet»
