PAN DE MUERTO

EL DÍA DE LOS MUERTOS

En México, desde épocas antiguas, prevalece la idea de que familiares, amigos y conocidos difuntos regresan una vez cada año a visitar su hogar. Por eso en las casas les preparan una "ofrenda" con flores, comida que al difunto le gustaba y uno que otro gustito como un cigarro o un buen tequila... 

Cabe destacar que no debe faltar elementos vitales como agua, fuego (velas), un poco de tierra... Los muertos vienen a media noche e incluso se cree que, si al día siguiente pruebas alguna de las comidas, han perdido su sabor debido a que los "muertos" se llevaron su aroma.

Los mercados en México se llenan de un colorido hermoso puedes encontrar: papel picado con diversas figuras, calaveras hechas de azúcar, flores color naranja, moradas, velas, calabazas gigantes, etc.

DIBUIXOS PER A TOTS ELS SANTS

RECEPTA DELS PANELLETS

RECEPTA DELS PANELLETS DE PINYONS

(INGREDIENTS PER A UN KILO)    

- 1/2 kilo d'ametlles molgudes.   

- 200 grams de patates bullides i "xafades".   

- 400 grams de sucre.   

- 1 clara d'ou i la pell de llimona ratllada.   

- 1/2 kilo de pinyons i 1/4 d'ametlles molgudes.  

PREPARACIÓ:  

Barrejar tots els ingredients menys la clara d'ou i deixar-la reposar  4 hores.   

Després fer boles amb la massa i vernissar-les amb la clara d'ou.   

Posar les boles al forn, ben calent, vuit minuts per sota. 

DON JUAN TENORIO

La festa de Tots Sants ha comptat també amb manifestacions de teatre popular.
La peça més representada ha estat ‘Don Juan Tenorio’, als teatres, però també en versions de carrer.

LA CASTANYADA

Un dels costums més característics de la festa és la castanyada, una pràctica inicialment d’àmbit familiar, que empra un dels fruits propis de la tardor. 

Les castanyes eren torrades a casa o bé, a ciutat, es compraven a les castanyeres. 

Avui, l’ofici de torrar i vendre castanyes pràcticament ha desaparegut però la tradició, amb l’olor característica, continua ben viva, de la mà de les parades portades sovint per col·lectius de joves que aprofiten aquesta efímera activitat comercial per obtenir beneficis econòmics per a les respectives associacions.

L’altre gran producte gastronòmic és el panellet, producte de rebosteria casolana, fet amb ametlla, sucre i rovell d’ou, bàsicament. Pot anar cobert de pinyons i acollir altres components com el coco o la xocolata. Té un origen poc clar, però probablement recorda els antics àpats funeraris i els ‘pans dels morts’ que es portaven a l’església.

També hi ha indrets on per Tots Sants fan uns bunyols molt semblants als de Setmana Santa. La fruita confitada, que es conserva més enllà dels mesos en què es cull, també és present a la festa.

Amb els nous espais de sociabilitat, com els cafès, a partir del segle XIX, molts pobles van començar a fer-hi castanyades col·lectives, que s’acompanyaven amb begudes com la garnatxa o la mistela. 

A les zones de muntanya on se’n produïen, de vegades les castanyes que es torraven procedien de captes realitzades dies enrere per les cases del poble. En alguns llocs es menjaven al voltant d’una foguera feta al mig de la plaça amb llenya, que també s’havia anat a captar i que servia per torrar-les.

A les ciutats de fa cent anys, els cafès i les entitats van començar a organitzar rifes de castanyes, panellets i confitura. Els elements gastronòmics propis de la festa van passar a generar, doncs, un nou acte festiu amb ritual propi. Aquestes rifes, amb una dinàmica característica, sense butlletes i amb apostes orals, encara es fan a Reus.

En l’actualitat associacions i particulars celebren castanyades populars, a l’aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres begudes. 

ELS CEMENTIRIS

Tots sants és una festa dedicada als avantpasats, motiu pel qual un costum de la festa ha estat la visita als cementiris. S’hi va a arranjar i guarnir les tombes dels familiars i d’altres persones conegudes o simplement a passejar i observar les tombes, tan diverses en la forma. Sovint reflecteixen l’ordre social existent.

La celebració tenia, però, un clar sentit domèstic: la família es reunia i recordava els difunts menjant castanyes, resant el rosari o amb petits gestos com deixar un plat buit a taula. També s’encenien candeles o llums davant les fotografies de familiars desapareguts. Es tractava, doncs, d’una celebració íntima i familiar, tot i la dosi de temor que inevitablement provoca la incertesa del món sobrenatural. Aquesta tradició pretenia perllongar al més enllà l’acolliment de la família dels seus membres i demanar l’emparança dels avantpassats, percebuts com a protectors de la llar i el llinatge.