SANT MARTÍ DE TOURS

Martí va conèixer amb molta antelació la seva mort i va anunciar als seus germans la proximitat de la dissolució del seu cos. Mentrestant, per una determinada circumstància, va haver de visitar la diòcesi de Candes. Existia en aquella Església una desavinença entre els clergues, i, desitjant ell posar pau entre ells, encara que sabia que s'acostava la seva fi, no va dubtar a posar-se en camí, mogut per aquest desig, pensant que si aconseguia pacificar l'Església seria aquest un bon colofó ​​a la seva vida.

Va romandre per un temps en aquella població o comunitat, on hi havia establert el seu domicili. Un cop restablerta la pau entre els clergues, quan ja pensava tornar al seu monestir, de sobte van començar a faltar-li les forces; va cridar llavors als germans i els va indicar que s'acostava el moment de la seva mort. Ells, tots a una, van començar a sentir tristor i dir-li entre llàgrimes:

«¿Per què ens deixes, pare? A qui ens comandes en la nostra desolació? Envairan el teu ramat llops rapinyaires; qui ens defensarà dels seus mossegades, si ens falta el pastor? Sabem que vols estar amb Crist, però una dilació no farà que es perdi ni disminueixi teu premi; compadeix més bé de nosaltres, a qui deixes ».

Llavors ell, commogut per aquest plor, ple com estava sempre d'entranyes de misericòrdia al Senyor, s'explica que va plorar també, i, tornat al Senyor, va dir tan sols aquestes paraules en resposta al plor de les seves mans:

«Senyor, si encara sóc necessari al teu poble, no defuig el treball; es faci la teva voluntat».

Oh home digne de tota lloança, mai derrotat per les fatigues ni vençut per la tomba, igualment disposat a una cosa i l'altra, que no va tremolar davant la mort ni rebutjar la vida! Amb els ulls i les mans contínuament aixecats al cel, no desistia en la pregària, i com els preveres, que en aquells dies havien acudit a ell, li rogasen que alleugés una mica el seu cos canviant de posició, els va dir:

«Deixeu, germans, deixeu que miri al cel i no a la terra, i que el meu esperit, a punt ja de fer camí, es dirigeixi al Senyor».

Dit això, va veure el dimoni a prop seu, i li va dir:

«Per què ets aquí, bèstia ferotge? Res trobaràs en mi, malvat, al si d'Abraham està a punt d'acollir-me ».

Amb aquestes paraules va lliurar el seu esperit al cel. Martí, ple d'alegria, va ser rebut en el si d'Abraham; Martí, pobre i humil, va entrar al cel, carregat de riqueses.