domingo, 22 de marzo de 2009

COSTUMS DEL IOM KIPPUR D´AVUI

"Mare, he de posar anar en bicicleta en els deures sobre els costums de Iom Kipur?".
Quan Rajeli, avui d'onze anys, filla de la meva estimada amiga Eti, li va fer fa pocs anys aquesta pregunta a la seva mare, Eti gairebé es desmaia. Respectuosa de la tradició, encara que no religiosa, hauria preferit que cap dels seus fills confongui el que s'ha convertit en un veritable hàbit dels israelians en la data sagrada, amb un costum gairebé inherent a la religió.
- Des d'aquest moment decidim amb Tzvika que s´ha d´acabar això de les bicicletes en Iom Kipur- Va assegurar la meva amiga amb fermesa, aclarint que no pretén que els nens vagin a resar ni que deixin de trobar-se amb companys de la classe aprofitant el dia lliure que és per a tots els alumnes Iom Kipur.
- Però no vull que sembli que s'espera aquest dia, que en definitiva és el més sagrat del nostre calendari, per a sortir a caminar amb bicicleta o monopatí. Iom Kipur no és una reunió social-va resumir.
Indubtablement, aquesta és un dels costums més arrelats dels últims anys en la societat israeliana. El principal dia de dejuni de l'any jueu, els nens d'Israel ho passen sobre la bicicleta. La prova del costum generalitzat, és que cada any a l'acostar-se Iom Kipur, pugen les vendes de bicicletes, patins diversos i monopatins.
Francament, és més que temptador. Els carrers estan pràcticament desertes ja que fins i tot gent no observant i ni tan sols tradicionalista, tracta d'abstenir-se de sortir en cotxe en Iom Kipur. Alguns ho fan per respecte a la jornada més solemne de l'any hebreu i uns altres simplement per temor que els llencin pedres. Grans avingudes buides -excepte pel pas d'ambulàncies cada tant-, semblen convidar als nens a gaudir com en un veritable somni.
Els majors tenen la seva versió de les coses i caminen, passejant, enmig del carrer. És justament la jornada de l'any jueu que més hauria d'estar dedicada al autoanálisis, al comprendre les limitacions de cadascun i la necessitat de complir amb les obligacions davant Déu i davant el proïsme, la que ens sembla donar una sensació de major llibertat per aquests camins oberts de llarg a llarg d'Israel.
Sense oblidar els riscos i fins a l'aspecte educatiu, ens sembla clar que la bicicleta en Iom Kipur és, moltes vegades, un costum bonic de veure. Recordem perfectament el que sentim l'any passat, al sortir del beit hakneset, la sinagoga, al carrer Peretz Bernshtein del barri Ramat Sharet de Jerusalem. El sector femení està situat en el segon pis, per la qual cosa al sortir d'allí per a tornar a casa, ens am trobar amb una escena que s'apreciava més precisament des d'aquesta relativa altura. La rotonda del cantó, el punt central del barri, semblava un centre social. En aquest moment, vam sentir que tot el barri havia sortit al carrer. Els pares estaven drets o asseguts sobre la calçada i els nens corrien, anaven "amb bici" o construïen amb fustes improvisades petites rampes per a veure si assolien saltar-les amb patins. Vam reconèixer a diversos companys del nostre fill menor i decidirem tornar a casa a buscar-lo per a pujar novament amb ell i permetre-li viure aquesta experiència amb els seus amics.
Evidentment, no era una reunió religiosa ni de bon tros. Suposo que ningú allí parlava del profund significat de Iom Kipur, analitzava els seus pecats o demanava perdó. Però la jornada lliure, el dia més sagrat de l'any jueu, proporcionava en aquest moment altre marc per a estar junts. La gent havia sortit perquè els seus fills passin bé, perquè les hores fossin més entretingudes, però també simplement per a estar amb els altres, per a veure's i conversar. I això, és una constant necessitat de la societat israeliana
FONT: Revista PIEDRA LIBRE

No hay comentarios: