El sant, que servia sota les ordres de l'emperador Dioclecià, es va negar a executar un edicte de l'emperador que li obligava a perseguir als cristians i per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis.
Molt aviat es va començar a venerar com sant en la zona oriental de l'Imperi Romà i de seguida van aparèixer històries fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de sant Jorge i el drac es va fer popular en tota Europa cap al segle IX sota el nom de "Llegenda áuria" i va ser recollida per l'arquebisbe de Gènova, Iacobus de Voragine, en 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, no obstant això, l'acció transcorria a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) vivia un drac terrible que causava estralls entre la població i el bestiar.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal i Grècia, entre altres països.
Joan Amades explica al costumari català que Sant Jordi va ajudar al rei Pere I a guanyar una batalla ontra els sarraïs l’any 1094. Segons s’explica, el rei va demanar l´ajut del Sant i va vencer, axí, agrait, i va anomenar a Sant Jordi patró de la cavalleria i de la noblesa catalana.
A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.
A Montblanc (Tarragona) es fa anualment la Representació de la Llegenda de St. Jordi, un macro-espectacle que es celebra en la part més alta de la vila , en un marc incomparable, que és el conjunt arquitectònic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels més ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle hi participen més de 500 persones, totalment vestides segons els cànons de l'època medieval, entre els quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc... i els més importants; el Rei, la Reina, la Princesa i Sant Jordi. Pots rebre més informació sobre aquesta representació a la següent web: http://www.setmanamedieval.org/
A Montblanc (Tarragona) es fa anualment la Representació de la Llegenda de St. Jordi, un macro-espectacle que es celebra en la part més alta de la vila , en un marc incomparable, que és el conjunt arquitectònic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels més ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle hi participen més de 500 persones, totalment vestides segons els cànons de l'època medieval, entre els quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc... i els més importants; el Rei, la Reina, la Princesa i Sant Jordi. Pots rebre més informació sobre aquesta representació a la següent web: http://www.setmanamedieval.org/
Els inicis del culte a Catalunya comencen quan l’abat Oliva va consagrar l’any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll. D’entre les primeres capelles documentades històricament que es van alçar hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar la capella de la Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV, per la seva importància social.En un principi, pel segle XIII, la devoció a Sant Jordi la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van néixer diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi d’Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Aragó.
La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot i que avui en dia sigui feiner.
La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot i que avui en dia sigui feiner.
Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins i tot, i d’entre les moltes curiositats que hi ha, es diu que fa molts segles era tradició a l’Empordà, que els nois que ja estaven a l’edat de casar-se tenien el dret d’aixecar-se de bon matí i entrar a les cases de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren convidades a la força a ballar a fora el carrer (encara que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest dia, s’aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses.
Altres Patronatges de Sant Jordi son: els enamorats a Catalunya, els escoltes, se l´invoca a l´hota d beneir una casa nova i contra les aranyes, els pagesos per que els faci granar l´ordi.
La tradició de regalar la rosa pot provindre de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona pel segle XV. Per aquest segle, el XV, es repertien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat.
Refranys per Sant Jordi
“Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig”
“Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n a casa, que prou ordi hi haurà”
“Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres”
“No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat”
La festa del Dia del Llibre té un orígen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiuïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare.
Pregària de Salvador Espriu
Senyor sant Jordi,
patró,cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crimde la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
No hay comentarios:
Publicar un comentario