domingo, 22 de febrero de 2009

UNA LLUM DE JANUCA A AUSCHWITZ


(Extret del llibre Contes de diferents èpoques , (C) Edit. Kehot *Lubavitch Sud-americana)

Es diu que molt depèn de la sort.

Fins i tot per a aquells que van ser duts a la càmera de gas en el camp de la mort de Auschwitz, tot depenia de la sort.

Havia moments que el botxí estava en extrem apurat i no tenia temps per a perllongar la tortura dels condemnats. En aquests moments, la ruta des dels 'vagons de la mort' fins als forns era curta. Però en unes altres era insuportablement llarga i esgotadora.

Quan els carregaments en trens van començar a arribar amb fluïdesa i els forns no tenien capacitat per a ells, els emissaris del dimoni es prenien el seu temps per a turmentar sense descans als estomacats jueus. Aquests emissaris van ser molt pitjor que els seus propis amos. El Satán havia inventat un mètode d'assassinat en massa eficient i eficaç, mentre que les seves hostes continuaven matant als mateixos jueus una vegada i una altra...

En aquella nit nevada el carregament del tren va ser descarregat com sempre, i el seu nou transport va ser conduït a l'entrada principal d´Auschwitz Sobre el portó podia llegir-se la llegenda:


"El treball fa lliure".


El kapo principal no tenia pressa. No va empaitar als homes en marxa. No va emprar el seu fuet sobre els seus ajupits caps. Ni tampoc va usar l'habitual mentida "Moguin-se, jueus roñosos. Moguin-se cap a la gran casa de banys. Moguin-se!"


Aquesta nit l'ordre secreta del comandant del camp era encaminar als nouvinguts a les cabines de la "Esquadra de Treball", i organitzar un joc en honor a la festivitat jueva, la "Festa dels Macabeus". El brutal rostre del kapo principal va assumir aires d'ansietat, i va parlar amb simulada simpatia.

"No hi ha pressa, jueus, no hi ha pressa! Avui és la vostra festa. Us espera un bon menjar. Els vostres ossos estan molt ressecs i fràgils. No serveixen per a fer un foc decent. En el vostre honor hem encès avui els quatre forns, i totes les seves xemeneies estaran llançant bafarades de fum i llengües de foc. És el seu Festival de les Llums, la seva Janucá, com li dieu".

"Hannukah!"

Aquesta paraula, escopida cap a la gentada per boca del tirà, va surar en l'aire sobre els caps de l'oprimida i desolada multitud, suspesa com l'espurna que és alliberada de cop i volta pel cop d'un tro. Podria aquesta espurna tocar el carbó de la humanitat i encendre'l?

Espurna afortunada!

Per a la major part de la multitud aquesta espurna va passar desapercebuda.

"Què és Janucá?"

Però aquí i allà algú si va ser tocat per ella. "Janucá? Podia ser possible? El Satà governa el món; no hi ha, miracle de salvació".


L'espurna els va arribar, però es va apagar. Només en un lloc l'espurna va prendre i va esdevindre flama: el cor d'un tal Rabí Efráim, el més vell del grup, president de la Talli Rabínica d'una de les comunitats jueves.

El grup es va mobilitzar cap a la mort i l'extinció. I en la terrible foscor, l'espurna va encendre la voluntat per rebel·lar-se. Satà s'estava preparant per al seu espectacle, amb la intenció de degradar a aquells designats a ser conduïts a la matança, però en els cors dels condemnats s'havia tocat una nota de ferri desafiament. Quan el grup va ser introduït en una cabina massa petita com per a asseure's, el vell Rabí va començar a parlar:

"Germans jueus, avui és Janucá! Satà mateix ens ho ha dit. És cert, aquest és un lloc impur, però no hem de deixar de costat l'encès de la llum de Janucá. Encendrem la sagrada llum de Janucá aquí mateix, en aquesta cabina!"

"No pots estar dient-lo de debò", va cridar algú amb veu angoixada.

"Endavant, endavant! Encén les teves llums. Oli pur d'oliva, i metxes ritualment acceptables", va dir altra persona, rient despectivament.

"Mira allà", va exclamar una tercer persona. "Aquells focs allí fora, són nostres, són per a nosaltres", i va assenyalar per la finestra en direcció als forns encesos.

"Malgrat tot, avui és Janucá, germans jueus!", va parlar novament el vell Rabí, aixecant la seva veu. "Qui precisa oli i metxes? Cada jueu és una vela, tal com està escrit: 'L'ànima de l'home és l´espelma que D_u '. En l'ànima de cada jueu hi ha una tina d'oli segellat amb la Paraula Divina i reservada per a un moment de necessitat. Quan arriba el moment la tina s'obre, estremida pel mandat Diví, i l'atresorada llum s'encén en cada cor jueu; i la flama, la Flama Divina, comença a elevar-se!"

El rostre de Rabí Efráim va brillar, i els seus ulls acomiadaven espurnes. En la seva ànima la tina d'oli s'havia preservat en tota la seva puresa, i ara cremava amb la seva flama sagrada. Era obvi que en el seu gran fervor el Rabí tenia molt per a dir. Però Satà, disfressat de kapo principal, va irrompre en la cabina.

"Jueus bruts, us havia promès un bon menjar en el vostre festival, i penso complir la meva promesa! Us donaré serveis regulars d'hotel i restaurant. Però primer he d'ensenyar-vos una lliçó sobre les bones maneres que observem en aquest camp.

Regla U: Hem preparat per a vosaltres sopa bullint, i la servirem en els palmells de les vostres mans.

Regla Dues: Per a cadascun de vosaltres s'ha estipulat una rodanxa de vint grams de pa. Cada deu homes rebran una fogassa sencera i haurien de dividir-la entre si sense l'ús de ganivet.

Regla Tres: A cadascun de vosaltres es donarà aquesta nit dos grams de greix. Ho llepareu dels vostres dits al meu ordre!"

Els famolencs i degradats homes es van subjectar a la promesa de menjar com qui s'aferra a una estella per a no ofegar-se. El kapo principal i els seus assistents van començar a distribuir les porcions de greix. "Cada ració de greix és de 700 calories, suficients per a treballar una setmana. Cada mica és un dia de vida", va explicar el kapo en un metòdic to alemany. Estava decidit a esprémer dels cors dels seus famolencs presoners fins a l'última espurna d'humanitat, i instigar-los a barallar entre si. "Cada jueu de cos robust rebrà una ració doble", va agregar, com després de meditar-lo.

Era el torn del vell Rabí para rebre la seva porció.

"Tu, avi. Et donaré una doble ració, va riure el kapo sorollosament, i va deixar caure unes partícules de greix al sòl, despres va ordenar a l'ancià aixecar-les.

"Un miracle, un miracle! ", murmurava l'ancià Rabí. Presurós es va agenollar, va aixecar amb cura els petits trossos de greix del sòl, i els va dipositar en el rodo del seu sac.

"Ja, ja, ja, tu, vell golafre!", reia el kapo gaudint de la degradació del vell Rabí.

El grup de jueus humiliats estava allí sense poder comprendre la intenció del Rabí.

"Rebreu la sopa bullint i el pa exactament en una hora. Entretant, podeu llepar el greix que s'està fonent en els vostres dits".

El kapo va abandonar la cabina. Va anar a buscar als seus amics per a compartir amb ells la seva diversió de veure degradats als jueus.

* * * * *

"Els meus estimat amics, és un veritable miracle!", es va escoltar la veu de l'ancià Rabí.

"Vaig aixecar els trossos de greix amb un objectiu sagrat. Ara podem encendre les llums de Janucá! En nom de les llums de Janucá hauríem d'estar disposats a renunciar a la nostra porció de greix. Jo encendré amb la meva! Un veritable miracle del Cel!"

"Una llum de Janucá! Una llum de Janucá!", les paraules van fer brollar crits de goig.

"Per a complir la miízvà! ", va consagrar l'ancià, i mentre parlava treia uns brins de la seva xaqueta per a fer metxes i sostenia el rodo en el què estaven els trossos de greix.

"On posarem el greix de manera que puguem encendre-la?", va murmurar l'ancià per a si, pensant en veu alta.

"Tinc una petita cullera de plata que vaig estar ocultant", va cridar algú entre la gent.

"Et donaré, la coberta del meu rellotge de butxaca", va dir altra persona.

"Potser puguis utilitzar els botons de la meva capa?", va dir una elegant dona en tant els arrencava.

"Excel·lent idea! Una veritable mitzvà!", el vell Rabí va somriure i va prendre un parell de botons. Estaven fets de lató, i una vegada que se'ls va treure la tela interior eren contenidors adequats per a fondre el greix en el seu interior.

Tot els preparatius per a l'encès de les llums de Janucà ja estaven acabats.

El rostre del vell Rabí va brillar:

"Tot l'objectiu d'encendre les llums de Janucà és fer públic el miracle, doncs al cap i a l'últim les forces de la santedat s'imposaran i triomfaran sobre les forces demoníaques freturoses de Divinitat! De manera que, encenguem les llums sobre la base de la finestra, perquè l'enemic sàpiga que la seva fi està pròxim......

El vell Rabí es va parar davant de la finestra per la qual podia veure el fum dels forns elevant-se cap als cels, i va entonar la benedicció pel miracle de l'oli, encenent la sagrada flama en el cor de cadascun.

"Aquestes llums són sagrades......

El vell Rabí va cantar l'himne de Janucà, i varis se li van unir en el cántic.

"Kreuzdonnenvetter!", va entrar el kapo corrent i cridant a tot pulmó. Les llums en la finestra havien causat l'alarma general.

"Què és tot això?"

"Aquestes són llums de Janucá. Tu mateix ens has recordat que és Janucá", va dir amb seguretat el vell Rabí, com algú que assolís el seu objectiu i no tingués de què témer.

"Diables i infern! Pagaran car tot això, tots vostès. I tu, vell imprudent, seràs el primer!", va cridar el kapo, mentre en la seva veu podia sentir-se el despit de veure el seu pla frustrat.

Aquesta nit els residents del camp van assaborir el miracle de Janucá. En els seus cors, així com en el cor del botxí que havia jurat prendre venjança, va quedar una sensació, una sensació que la petita crida ballant en la finestra havia assolit una victòria més sobre les xemeneies del gegantesc crematori i fins i tot sobre la mort mateixa.

No hay comentarios: