domingo, 22 de febrero de 2009

UN CONTE PEL SUKKOT


“Jacob es'n va anar a Sucot. Va construir-s'hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per això Sucot és el nom d'aquest indret.” (Génesi 33;17)


La Torá ens ensenya en aquest versicle quins són les prioritats que hem de tenir en la nostra vida. Aquest món va ser creat perquè ho gaudim, però amb la condició que recordem que el plaer que el món ens oferix, és només un mitjà necessari per a servir a D´s. Mentre un prengui el bé material amb aquesta prioritat, obra be. Però si perd la proporció i posa els seus tresors materials en primer lloc, com si fossin el principal propòsit en la vida, es trobarà en un camí dolent encara que tingui ben poc.

Tot depèn de la importància que li donem a les coses materialials: si els hi donem poca importància se'ns permet tenir molt i si li donem molta importància se'ns prohibeix tenir, ni que sigui poc.

Jafet Jaim, que era un dels més importants savis jueus d´abans de la Segona Guerra Mundial, vivia en una casa molt modesta, on gairabé no tenia mobles. Només posseïa líndispensable per a viure.

Una vegada, un turista dels Estats Unts va anar a visitar-lo al seu poble, Radin, amb moltes ganes de conèixer un rabbí tan important. Quan va entrar a la casa l´americà es va sorprendre molt:

- Perdoni, pero jo busco la casa d´en Jafet Jaim, el líder del poble jueu mundialment conegut

- Aquesta és la casa i Jafet sóc jo -va respondre el rabí.

- Pero... No te mobles vostè? -Va preguntar el bocabadat americà.

El rabí, com bon jueu, li va respondre amb una altra pregunta.

- I els teus mobles? Tampoc els veig...

- Els meus estan en la meva casa a Nova York - Va contestar l'americà

- I com és què no tens aquí els teus mobles?, va continuar el rabí.

El visitant li va contestar:

- Perquè aquí em quedaré poc temps, vaig venir com visitant, i no té cas tenir aquí els meus mobles, doncs els tinc en la meva casa permanent.

El Jafetz Jaim va somriure i li va dir al visitant:

- Aleshores, com jo!

I després li va explicar:

- Escolta bé el que m'estàs dient: Tu dius que estàs en el poble de visita i per tant no necessites mobles i a mi em preguntes on es troben els meus mobles si jo no estic aquí de visita? Quina diferència hi ha entre una visita d'un parell de dies a una de desenes d'anys? És el mateix, i per tant, no té cas tenir mobles aquí, sinó que els hem de tenir allà.

Aquest és l'esperit del versicle citat al principi d'aquest article, Jacob es va anar a un lloc que es diu Sucot que significa "provisional", i allí és on va construir la seva casa, per a ensenyar-nos que es permet construir una casa sempre que recordem que és un lloc provisional.

No hay comentarios: