| QUARESMA | ||
 | ||
40 dies de penitència, austeritat, recolliment i oració
| ||
| | | ||||
| Il·lustració extreta del Costumari Català de Joan Amades | De la mateixa manera que Carnaval no s'entén sense la Quaresma, aquesta tampoc pot ser entesa sense la Setmana Santa i la Pasqua, el moment més important del calendari litúrgic cristià. La Quaresma esdevenia moment d'austeritat i penitència després dels excessos i pecats del Carnestoltes, finalitzat ja el seu regnat el dimarts amb la seva mort i enterrament. L'endemà, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma, i ho fa amb les paraules "pols ets i en pols et convertiràs" dites pel sacerdot mentre realitza el senyal de la creu al front, ritus clarament identificador del període que comença, marcat antigament per la reflexió i la serietat que feren sorgir del poble expressions com aquesta, que podem trobrar en diferents publicacions: Carnestoltes quinze voltes Ens adonem que el viure la Quaresma d'una determinada manera, no només implicava als més creients, que evidentment sempre ho han viscut amb més convicció, sinó que també als escèptics en qüestions de religiositat, els quals respectaven l'abstinència de carn pels divendres de Quaresma, anaven a missa com a mínim un cop a l'any o participaven en la preparació de les processons de Setmana Santa dins les diferents congregacions. Els més devots participaven en els sermons de temàtica quaresmal i, per exemple els membres de la Congregació Mariana, assistien als excercicis espirituals les primeres setmanes de Quaresma. També era força practicat el resar el Rosari amb família després de sopar: "...apagàvem el llum i amb un llum de ganxa davant del foc es resava el rosari, quan va vindre la televisió i la ràdio es va perdre", segons afirma un informant.
A partir del Dimecres de Centra i durant la Quaresma, sobretot els diumenges o per Sant Josep, era obligat fer el compliment pasqual, precepte religiós que manava als fidels anar a combregar i confessar-se una vegada, com a mínim, durant l'any. S'aprofitava el temps de Quaresma per acomplir aquest precepte, sobretot els homes. D'això se'n deia anar a fer creu. Un cop el fidel havia complert entrava a la sagristia on el capellà o l'escolà prenia nota del seu nom en un registre.
El primers dimenge de Quaresma era quan a molts locals socials del poble, d'abans de la Guerra Civil, celebraven el Ball de la Pinyata (o també dit de la Pinyeta). A la vila es feia a La Cadira i a L'Agrària, i, a la platja, primer a cal Gatell i després a la Sala del Pòsit. Era un ball molt peculiar: el ballador demanava a la noia per ballar el Ball de la Pinyata. Al mig de la sala hi penjaven una o dues cistelles, una per a casats, i una altra, per a fadrins. De cada cistella hi penjaven unes cintes en les quals els organitzadors del ball hi lligaven un obsequi (una figureta, una pastilla de sabó, etc...) A la mitja part els nois eren cridats i anaven a buscar la seva balladora la qual estirava una cinta. D'entre aquests regals podia sortir la toia, que era el regal més especial. El fet de ballar no comprometia a res a la parella. En algunes cases no permetien l'assistència a aquest ball perquè es feia dins la Quaresma i era considerat un esbarjo massa alegre.
| |||||
| | | ||||
| Plats de Quaresma Aquests plats es cuinaven amb els productes permesos durant la Quaresma i típics de l'època. Alguns han perdurant fins a l'actualitat. - Escudella fresca - Bacallà a la cassola - Bacallà amb patata - Bunyols de bacallà amb all i julivert - Bunyols de cigrons - Cigrons al forn - Bunyols de ceba - Truita d'espinacs - Espineta - Sardina de la costa - Bunyols de vent |
Les prohibicions alimentàries són els preceptes més coneguts i característics de la Quaresma. La família, els col·legis religiosos i els sermons previs eren els principals difusors de les prohibicions, però en darrer terme i en alguns casos l'abstinència de menjar carn era una opció personal. Els informants no són massa precisos amb el significat del dejuni i l'abstinència. Per una banda s'entèn que no complir els preceptes era falta o pecat i que després calia confessar-se. Un informant afirma: "...deien que era pecat, però t'ho creus o no t'ho creus". Si es transgredia la prohibició. Per altra banda, el sentit de l'abstinència era el sacrifici i la penitència que preparava l'arribada de la Setmana Santa.
Les butlles eren uns documents que es compraven a l'església als inicis de la Quaresma per poder menjar carn i derivats en els dies d'abstinència. En aquests fulls hi anaven impreses tota mena d'explicacions sobre la Quaresma i la Setmana Santa. Es van utilitzar abans de la Guerra Civil i van minvar el seu ús a partir de la dècada dels quaranta. També se les coneixia com a les Butlles de la Santa Creuada. No tothom les podia comprar; alguns informants diuen que s'entregava la voluntat, però en altres casos recollim que valien des de pocs cèntims fins a una pesseta abans de la guerra i després, de 5 a 25 pessetes, segons unes categories. La majoria preferien abstenir-se de la carn perquè de fet l'economia d'aquells temps no permetia menjar-ne gaire. Podem parlar de dos tipus de compradors de butlles. Primer els que tenien una fe molt arrelada, on la butlla era un donatiu per a l'església i permetia menjar carn, però de fet aquest benefici no era utilitzat. Per altra banda hi havia famílies benestants que es podien permetre la despesa estraordinària de comprar-les i menjar carn. En aquest cas, la butlla era signe d'ostentació i motiu de comentari popular. Recollim que alguns fidels consideraven les butlles com "un cuento i una ridiculesea". El fet de pagar uns diners per estar dispensat d'un precepte religiós era motiu de discussió i crítica per part d'un sector de la població, o fins i tot dins el nucli familiar. | |||||
| | | ||||
| La versió més estesa de la cançó d'anar a serrar la vella és la següent: |
Serrar la vella era una activitat que antigament realitzaven grups de xiquests per una banda, i grups de xiquetes, per una altra. Aquests, agrupats en colles de 5 o 6 i proveïts d'un cistell, un boscall i una serra o xorrac, passaven per les cases del poble, preferentment per les cases dels parents i veïns, per demanar a la mestressa de la casa si volien que els serressin la vella. En el cas de resposta afirmativa, els xiquets amb els estris ja esmentats, començaven a serrar el boscall mentre cantaven una cançó de melodia enganxadissa, que hem pogut recuperar amb diverses versions i variacions lingüístiques.
La Quaresma no només era una preparació espiritual per Setmana Santa i Pasqua. Esdevenia també el moment de prepara els actes i celebracions més importants del calendari litúrgic. A la parròquia de Sant Pere, el tercer diumenge de Quaresma, es reunien els membres (tot homes) de la Congregació de la Puríssima Sang. Decidien per sorteix qui portaria la imatge del Sant Crist durant la processó de Divendres Sant i els dos acompanyants. A la parròquia de Santa Maria era el Diumenge de Passió, una setmana abans de Diumenge de Rams, quan els membres de la Congregació de la Puríssima Sang d'aquesta parròquia realitzaven el mateix sorteig. Actualment, les dones membres de la Cofradia dels Dolors de la Parròquia de Santa Maria, es reuneixen el divendres abans de Diumenge de Rams, dia de la Mare de Déu dels Dolors i anomenat Divendres de Passió. Una informant ens comenta que "Va durar una temporada que va ser molt maca la Cofradia dels Dolors. Divendres de Passió anaven totes a missa, pagaven les quotes i sortejaven els dies de la Marededeueta dels Dolors, tres mesos en una casa, tres mesos en una altra". Aquesta imatge avui en dia encara és present a torns per les cases de les cofrares. També actualment la Cofradia dels Dolors realitza el mateix Divendres de Passió el sorteig de les persones que portaran el pendó durant la processó de Divendres Sant. Una altra de les preparacions que es feia era, abans de la Guerra Civil, l'assaig de les caramelles. Durant la II República a totes les societats del poble hi hagué caramelles: La Cadira, El Polvorí i l'Agrària. Les caramelles es cantaven, en aquella època, el Dissabte Sant al vespre i servia per recollir aliments que es menjaven en colla el Dilluns de Pasqua. Sembla ser que per les ganes que tenien els caramellaires de fer una bona actuació havien de començar a assajar molts dies abans, tot i que fos Quaresma i com ja hem dit, no era ben vist. Tot i això, les caramelles tenien llicència i es constituïren en grups estables que practicaven el cant coral. | |||||
Després de serrar la vella, la mestressa de la casa donava aliments als xiquets, principalment ous, una peça de fruita, un grapat d'espinacs o fins i tot 10 cèntims. Del recapte, el mateix dia a la tarda o l'endemà, se'n feia una berenada. Però no sempre les cases volien que els serressin la vella, i a vegades contestaven la mainada amb aquestes frases: "No, que naltros som jóvens" o "No em tenim cap de vella a casa". | | | ||||||||
| El Diumenge de Rams acaba els quaranta dies de Quaresma i dóna pas a la Setmana Santa. Aquest dia té lloc l'acte litúrgic de la benedicció de rams. Actualment una gran quantitat de creients s'aplega al voltant de l'Ermita de la Mare de Déu del Camí, a la Parròquia de Sant Pere i a l'església de Santa Maria de Vilafortuny per commemorar l'arribada de Jesús a les portes de la ciutat de Jerusalem |
L'element protagonista del Diumenge de Rams són les palmes i els rams. Actualment dos tallers mantenen viva, al nostre poble, aquesta tradició artística derivada de la cistelleria, i que ha estat transmesa de pares a fills. Malgrat la dificultat per concretar el període històric on sorgí l'art de la palma a Cambrils, tenim referències sobre l'existència d'un petit taller a mitjans del segle passat.
en un dia no establert, tal com passa amb la pàssia (palma més elaborada portada pel mossèn). Serà, precisament, de cremar la pàssia i una mica de llorer d'on sortirà la cendra que serà utilitzada per fer-ne la imposició el dimecres de cendra. En el cas dels rams de llorer, les fulles eren aprofitades per a cuinar. Avui som sant Diumenge Amb motiu de l'acte de benedicció de rams, sempre hi havia algú que estrenava una peça de roba aprofitant el bon temps, però el que es feia més sovint, era renovar el calçat de la canalla. Actualment, la gent aprofita aquest acte per canviar la muda d'hivern a estiu tot i que a vegades el temps no hi acompanyi.
| |||||||||
| |||
| | | |
| |
|
| |||
| | | |
| |
ARTICLE ESTRET DE: http://www.anjub.net/hemeroteca/fulls/6/full.html |
No hay comentarios:
Publicar un comentario