domingo, 22 de febrero de 2009

EXPLICACIÓ DEL LAG BAOMER


Lag Baomer és un dia especial . Al Talmud hi ha un conte que relata que aquest dia es va produir la fi de l'epidèmia entre els alumnes de Rabí Akiva. Una altra tradició vincula el dia amb una victòria durant la rebel·lió enfront dels romans, en la qual els alumnes de Rabí Akiva van prendre part activa en la lluita. Aquesta seria l'explicació al costum dels nois de la Diàspora que surten als boscos amb un arc i fletxa.
Malgrat estaren mig del temps pasqual fins al lag Baomer hi ha un cert element de duel que prohibeix per exemple, fer casaments- Hi ha qui diu que aquests costums de duel estan basades en decrets i persecucions als jueus d'Alemanya en l'època de les croades, és per això que no va ser rebut pels sefardies ni pels yemenitas. Per a ells el no tallar-se el pèl i no contreure matrimoni en aquests dies són per motius cabalistas sense relació alguna al duel.

S'han atorgat diferents motius a aquest dia: va començar a caure la maná en el desert, Rabí Shimon Bar Iojai i el seu fill van sortir de la cova...

Què és la hilula en Meron?

És el costum de peregrinar a la tomba de Rashbi en Meron, que té els seus començaments en el segle XVI. Les causes i el temps va ser discutit pels investigadors. Es realitzaven oracions de redempció, o desitjaven tenir una visió mística i descobriments de secrets, com s'acostuma a realitzar en les tombes dels justs, així com Rashbi va donar a conèixer secrets abans de lliurar la seva ànima. Els mustaarabim (jueus que van immigrar de les terres orientals en l'època medieval) van provocar una profanació del sagrat i d'aquesta manera va ser criticat pel rabí Iosef Karo i el seu tribunal que volien anul·lar aquestes festes. És probable que aquesta festa hagi començat en Tsfat solament, sobre la tomba de Rashbi, i a partir de mitjans del segle XVIII era festejat en tot Israel.

En les primeres hores del matí s'acostuma la "*jalaka" vol dir el primer tall de pèl dels nens najors de tres anyns prop de la tomba de Rashbi, "i se li deixen els rínxols que son preceptius".

Hi ha qui acostumen a posar "comandes" davant la sepultura de Rashbi. Els grans del *asidisme ho van convertir en un dia festiu i realitzaven un banquet com s'acostuma en les festivitats, o culminen l'estudi del "Zohar" i s'alegren com en "Simjat Torá". Al començament del segle XIX acostumaven els sefaradies de Tzfat en vespres de Lag baomer a dirigir-se a Meron amb els rotllos de la Torá, amb balls i cants sota una adornada jupá. En la terra d'Israel s'acostuma, principalment els joves, a encendre fogates.



No hay comentarios: