martes, 17 de febrero de 2009

SANT JUSTI

Sant Justí, és una de les personalitats més destacables de la literatura cristiana primitiva. Va néixer en el segle II, en Palestina. Els seus pares eren d'origen romà i ell mateix va estudiar en les escoles estoica, aristotélica, pitagòrica i platónica, pero quan va conéixer la recerca de la veritat i l'heroisme dels màrtirs cristians, es va convertir al cristianisme. Des d'aquest moment va posar els seus coneixements filosòfics al servei de la fe. Va arribar A Roma durant el regnat de Marc Aureli (138-161) i allí va fundar primera escola de filosofia cristiana. Segons el seu deixeble Tacià, a causa de les maquinacions del filòsof cínic Crescent, va haver de comparèixer davant el Prefecte de la Urbs i, pel sol delicte de confessar la seva fe, va ser condemnat amb altres sis companys a mort, probablement en l'any 165 .



Dels seus escrits només conservem dues Apologies, fetes al voltant de l'any 150 en defensa dels cristians i dirigides a l'emperador Antonino Pius a qui demana que jutgi dels cristians només després d'escoltar-los, doncs no és assenyat condemnar a algú per un nom, el de cristià, sinó només per crims reals. Exposa després la doctrina cristiana, tant referent a les creences com a la moral i el culte, amonestant de nou a l'emperador i afegint que tot i que les persecucions estan provocades pels dimonis, no poden danyar als cristians, que també així arriben a la vida eterna.

El Diàleg amb Trifó és el més important d'aquests escrits apologètics. Trifó és un jueu al que Justí va trobar en Éfes i amb qui probablement va tractar d'algunes d'aquestes qüestions sobre l'Antic Testament. Justí exposa que la llei de Moisés era provisional, mentre que el cristianisme és la llei nova, universal i definitiva; explica per què cal adorar a Crist com a Déu, i descriu als pobles que segueixen a Crist com el nou Israel.

† Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat escriu al respecte:

Un dels fragmens més coneguts de l´obra de Justí trcacta sobre L´Eucaristía. Forma part de les Apologies escrites al Empeador i conté una descripció del que fan els cristians quan es reuneixen el diumenge per a la celebració litúrgica de l’eucaristia. Diu el sant a la seva carta (reproduïda en el punt 1345 del Catecisme de l’Església catòlica):

«El dia anomenat del sol se celebra una reunió en el mateix lloc de tots els que viuen a les ciutats o al camp, i s’hi llegeixen, en la mesura que el temps ho permet, les memòries dels apòstols i els escrits dels profetes. Després que el lector ha acabat, el president pren la paraula i ens exhorta i invita a imitar aquests bells exemples.»

És fàcil reconèixer en aquests paràgrafs la tradició de la litúrgia de la Paraula i l’homilia. Igualment són recognoscibles altres parts del sant sacrifi ci, com quan diu:

«Tot seguit ens aixequem plegats i elevem les nostres pregàries per nosaltres mateixos […] i
per tots els altres, dispersos per tot el món. […] Un cop acabades les pregàries, ens donem mútuament un bes. Tot seguit, es presenta al qui presideix els germans pa i una copa amb aigua i vi barrejats.»

La carta, que continua narrant la consagració, comunió i comiat, és una mostra que la celebració
eucarística es manté en les seves línies fonamentals igual que en aquest vell testimoniatge del segle II.
Les reformes litúrgiques han introduït variacions en les paraules literals, en els gestos, fi ns i tot en l’ordre, però essencialment la celebració actual i la dels temps apostòlics es manté fi del a la voluntat testamentària de Crist en el Cenacle, de manera que el Catecisme pot parlar de «la missa de tots els segles».
He recollit amb certa extensió aquesta idea de perennitat perquè siguem conscients del tresor que tenim a les mans quan celebrem o participem en la missa, que és la mateixa en el temps i en l’espai.

En la seva encíclica Ecclesia de Eucharistia, escrita dos anys abans de la seva mort, Juan Pau II recorda els diversos llocs on va tenir la gràcia de celebrarla. Després de citar-ne alguns que van marcar una fi ta en la seva vida —la col·legiata de Sant Florià, la catedral del Wawel i la basílica de Sant Pere— diu:

«He pogut celebrar la santa missa en capelles situades en camins de muntanya, a la vora dels llacs, a les ribes del mar; l’he celebrat sobre altars construïts en estadis, a les places de les ciutats…»

I afegeix:

«Aquests escenaris tan variats em fan experimentar intensament el seu caràcter universal i, per dir-ho d’alguna manera, còsmic.»

L’eucaristia, en efecte, uneix el cel i la terra, supera les dimensions humanes i entronitza el Creador del món en les nostres vides, que ell va voler assumir en el seu designi salvador
ACTIVITATS
1) Descriu breument la situació del Imperi Romà al Segle II
2) Busca les caracteristiques d´alguna de les escoles filosófiques citades al text
3) Compara l´Eucaristia definida per Sant Justí i les que podem viure ara
4) Busca la paraula "Apología" i defensa tú un d´aquest temes:
- La llibertat religiosa
- La llibertat política
- La llibertat de prendre o no alcohol, anar o no a la discoteca, fumar o no

No hay comentarios: