Ens situem en l'any 152 AC. Judea està sota el domini de l'imperi sirià-hel·lè. Els sirià-grecs porten anys intentant doblegar la fe dels jueus, els prohibeixen complir amb la Torá, els obliguen a adorar altres ídols, profanen el Temple. Amb la conquista de Jerusalem, entren al temple i col·loquen allà un ídol perquè ho idolatrin. L'ancià Matitiahu, Gran Sacerdot, destrueix l'ídol i mata a l'oficial sirià que ho havia col·locat, donant peu així a una rebel·lió armada que porta a terme al costat dels seus 8 fills. Aquesta família de Jashmonaim, tots cohanim, és a dir capellans, són de la tribu de Levi i viuen a la ciutat de Modiin, ciutat que existeix en l'actualitat a Israel. La guerra, cruenta i desigual, dura 3 anys i acaba amb la victòria dels jueus, la qual cosa no deixa de ser un “miracle”, representant així la victòria dels febles, la victòria de la fe.
La guerra acaba amb la reconquesta de Jerusalem. Els Macabeus netegen el Temple d'impureses per a rehabilitar-ho per al culte jueu i troben un petit recipient amb oli sacramental suficient per fer cremar la Menorá del Temple durant un dia. Miraculosament la llama crema durant 8 dies. Per això la Janukiá consta de 8 braços + 1. Un per cada dia que va cremar la menorá i un per al shamash, el bidell del Temple, ja que les altres espelmes no es poden usar amb cap altre propòsit. La menorá tradicional consta de 7 braços, un per a cada dia de la setmana. La tradició jueva diu que no es pot reproduir símbols del Temple, durant anys es va portar a terme la discussió si es podia reproduir la menorá i al final es va solucionar fent la de Januca amb més braços perquè es distingeixi de la del Temple.
Quan els jueus no van poder anar al Temple, van saber trobar el seu camí per seguir practicant la fe i van convertir cada llar en un petit temple i cada jueu es va convertir en un sacerdot. Es van encendre menorot en totes les llars jueus, per això aquesta festa s'anomena "festa de la Iluminària". Durant 8 dies totes les llars jueus, amb la seva menorá encesa en un lloc visible, il·luminaven els pobles on residien.
Celebració
La festa se celebra tant a Israel com en la diàspora, durant 8 dies. És festiu escolar però no laboral. La primera vela s'encén la primera nit i se'n va afegint una cada nit, repetint les dels dies anteriors. De manera que la casa es torna més radiant a mesura que passen els dies. Han de cremar almenys mitja hora després que enfosqueixi perquè la seva brillantor ha de ser visible, ja que es considera un orgull proclamar el miracle. La janukiá ha d'estar al costat de la finestra o a l'entrada de la casa, en el rebedor.
El missatge de Jànuca, per tant, se centra en l'aspecte de la sobirania restaurada, i el miracle de Jànuca s'extrapola al miracle de convertir la història passada en una realitat actual, que és el sorgiment de l'Estat d'Israel, renovant així la gesta dels Macabeus. Encenent les espelmes recordem als herois i màrtirs de totes les generacions, que van sacrificar les seves vides pel poble, per la nostra llibertat i dignitat, pels nostres drets i conviccions, per la fe, per l'Estat d'Israel.
Evoquem fets ocorreguts en 165 AC i la 2a instauració del Temple, 350 anys després de la 1a inauguració.
Un joc típic d'aquestes dates és el svivon o trompitxol o virolla, però que consta de 4 cares planes, cadascuna amb una inicial que representen el missatge de “aquí va ocórrer un miracle”.
També s'acostuma menjar levivot i sufganiot, coques de papa i boletes de massa farcides de melmelada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario