Neteja de la Llar:Els dies previs a Pesaj hem de netejar la casa de tot el Jametz. El Jametz son tots els productes que continguin qualsevol classe de cereal fermentat (pa, coques, galetes, fideus, cervesa, whisky i altres begudes alcohòliques, aliments per a bebès, conserves) Igualment, el estris usats durant tot l'any contenen Jametz i no han de ser utilitzats a Pesaj. És convenient tenir un joc d'estris especialment per al Pesaj. En cas de no ser això possible, es deuen "casherizar" els estris d'ús diari (fa falta un Rabí) També la cuina i els electrodomèstics han de ser "casherizados".
Quan la casa ja és neta i preparada per a Pesaj, es dur a terme la "recerca del Jametz" per cerciorar-nos que no hagi quedat ni una molla de Jametz a cap racó. Aquesta recerca es realitza dirigida pel cap de família, que pren una espelma, una bossa de paper, una cullera de fusta i una ploma d'au. Amb l'espelma es busca a tots els racons de la llar, i les molles trobades es posen a la borsa ajudant-se amb la ploma i la cullera. És costum distribuir deu petits trossos de pa embolicats en paper (perquè no facin molles), per tota la casa abans de la "recerca del Jametz" per "trobar-los" durant la recerca. Després de realitzada la "recerca del Jametz" es procedeix a anul·lar tot Jametz no trobat, recitant el següent: "Tot Jametz i llevat que es trobi en la meva possessió, que no l'hagi vist i no l'hagi eliminat, i del qual desconec la seva existència, sigui nul i sense cap propietari, igual que la pols de la terra".
L´Ordre del Séder de Pésaj: (1) Kadesh: És el recitat de una benedicció (kidush) amb la que prenem la primera de les quatre copes de vi. El Talmud Ierushalmi ens ensenya que les quatre copes representen els quatre llenguatges de redempció:
1) Jo sóc D'os, i us treuré de l'opressió egípcia,
2) i us salvaré del seu treball,
3) i us redimiré amb braç estès.
4) I us prendré per a Mí com poble i seré per a vostès D'os.
En senyal de llibertat, cada una d'aquestes copes ha de ser presa estant amb el cos reclinat sobre el costat esquerre (recolzat sobre alguna cosa i no en l'aire), ja que així acostumaven beure en l'antiguitat les persones importants.
(2) Urjatz: És el rentat de mans sense benedicció abans d'ingerir el karpás.
(3) Karpás: És la verdura remullada en aigua amb sal. Serveix per a despertar la curiositat dels nens, que protestaran ja que el maror (que és amarga) causa una mica de malestar.
(4) Iajatz: És la partició de la matzá del mig de les tres matzot del séder. De les dues parts que ens han quedat, la part més gran ha de ser embolicada en un tovalló - així com diu la Torá que en sortir d'Egipte els jueus van embolicar les seves masses a les seves robes - i hem d'amagar-la en algun lloc, per menjar-la al final del sopar. A aquest tros de matzá es diu aficomán. En partir la matzá demostrem que la matzá simbolitza el pa de la pobresa que van menjar els nostres avantpassats a Egipte, ja que així com generalment un pobre manca d'un pa sencer per menjar, així també nosaltres partim aquesta matzá en dues parts, i d'aquesta manera podrem començar el relat de l'hagadá amb les paraules: "Aquest és el pa de l'aflicció que van menjar els nostres avantpassats a la terra d'Egipte".
(5) Maguid: És el recitat de l'hagadá, és a dir, el relat de la història de la sortida d'Egipte.
(6) Rojtzá: És el rentat de mans amb benedicció que fem abans del dinar.
(7) Motzí: És la benedicció "...hamotzí lejem min haaretz" (que treu el pa de la terra), que recitem per la matzá. Abans del recitat d'aquesta benedicció han de prendre les tres matzot a la mà.
(8) Matzá: És la benedicció " ...al ajilat matzá" (per la ingestió de la matzá). En aquest moment del séder de Pésaj hem de menjar almenys 20 grams de matzá.
(9) Maror: Són les herbes amargues. Simbolitzen els treballs forçats. Així mateix, l'enciam al començament sembla dolç al paladar, però després se sent la seva amargor. Abans de menjar l'enciam, aquesta ha de ser introduïda en el jaróset, però després el jaróset ha de ser remogut perquè se senti bé el gust amarg de l'enciam.
(10) Korej: Es pren un kazait de la tercer matzá (inferior) i un kazait d'enciam (jazéret), i se'ls menja junts en record del Temple de Jerusalem.
(11) Shulján Orej: Complim amb la mitzvá de fer un menjar festiu en honor al dia.
(12) Tzafún: Al final del menjar es menja l'aficomán que va estar ocult (tzafún). L'aficomán ens recorda al sacrifici de Pésaj que també es menjava al final del menjar amb gran alegria.
(13) Barej: És el recitat del Bircat Hamazón (benedicció que diem després d'un menjar).
(14) Halel: Es recita la segona part de l'Halel - selecció de Salms de lloances a D'os - (la primer part de l'Halel havia estat recitada abans del Rojtzá).
(15) Nirtzá: S'anuncia la conclusió del Séder de Pésaj desitjant poder fer-ho l'any entrant a la ciutat de Jerusalem totalment reconstruïda. Amén.
No hay comentarios:
Publicar un comentario