SHABBATH

Sàbat (שבת, shabbat) és el setè i últim dia de la setmana jueva, el dia del descans. És la celebració més important del calendari jueu, fins i tot més que Iom Kippur. El sàbat comença amb la posta de sol del divendres i acaba una estona després de la posta de sol del dissabte (quan tres estrelles són visibles al cel, d'acord amb la tradició).

Just abans del Sàbat s'encenen dues candeles.

El propòsit del sàbat, des d'un punt de vista litúrgic, no és el descans en sí, si no la commemoració i l'observació, simbolitzats per dues candeles que s'encenen just abans del començament del sàbat. La commemoració es refereix d'una banda a la creació de l'univers per part de Déu, qui va descansar en sàbat, i d'altra banda, a la alliberació dels esclaus israelites d'Egipte. L'observació es refereix entre altres coses a complir el comandament que prohibeix determinades activitats durant el sàbat, anomenades מלאכות (melakhot, sing. מלאכה, melakhah), així com els seus anàlegs i derivats. Les cases de gent estrictament observant de vegades estan preparades amb diversos enginys i astúcies per no haver de trencar les regles d’observança, com per exemple l'ús de temporitzadors per encendre i apagar llums i calefacció, o engegar la televisió i sintonitzar-la al canal preferit el divendres a la tarda per la resta del cap de setmana. Durant la jornada, diverses activitats es duen a terme, com ara l'oració, reunir-se amb la família o rebre invitats, ballar, anar a passejar, llegir, o jugar a cartes (aquesta última en particular una tradició que, segons algunes fonts, mantenen fins al present els descendents de conversos forçats).

En la Mitologia catalana i degut a la criminalització que es va fer dels jueus també s'anomena sàbat les reunions nocturnes que fan bruixots i bruixes ballant al voltant de qualsevol representació del dimoni. Plats com el “cocido” o el costum de “fer dissabte” venen d’aquesta festa.
El "cocido" es posava a bullir el divendres i es feia amb poc foc. Fer el dissabte era una bona manera de deixar ben clar que hom no era jueu, també "tunejar" el cocido amb pernil, cansalada o chorizo, aliments no permesos